1. L’ecosistema TEB com a valor compartit i arrelament a Sant Andreu

Quan vaig començar a analitzar el Grup TEB com a cas d’estudi en aquesta assignatura, ho vaig fer des d’una mirada freda i en línia a les matèries cursades del grau d’ADE. Però, a mesura que he anat aprofundint en el seu model, m’he adonat que no estem davant d’una simple empresa que ofereix serveis. El TEB pot esdevenir en realitat, un motor que dinamitzi i cohesioni una part important de la vida social i econòmica en les seves àrees d’influència de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La meva tesi en aquest treball de síntesi és que la viabilitat de l’entitat no només depèn de la seva eficiència industrial, sinó de la seva capacitat per protegir el valor que genera. Avui dia, el TEB és un model d’èxit en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) , però hem de ser crítics: aquest èxit pot esdevenir fràgil. Competir en un mercat globalitzat amb una estructura de costos condicionada pel valor social és un equilibri permanent. El repte és que aquest valor no es dilueixi en un sistema econòmic extractiu que prioritza el preu per sobre de la persona.

Per altra banda, preguntada a l’entitat com és l’adaptació del Plà d’acció per a la ESS de la UE, ens indiquen que l’impacte d’aquestes polítiques és encara indirecte. La seva viabilitat real depèn de la normativa catalana i estatal, especialment del reconeixement de la distinció entre centres especials de treball d’iniciativa social i els mercantils, una diferenciació clau.

2. Digitalització: Una transició amb riscos

La digitalització s’ha presentat com un imperatiu ineludible, però des d’una perspectiva crítica, pot esdevenir una trampa. Si volem complir amb l’ODS 10 (Reducció de les desigualtats), la transició digital ha de ser inclusiva, però la realitat és que la inversió tecnològica sovint competeix directament pels mateixos recursos limitats que financen l’atenció i el suport a les persones.
No es tracta només d’instal·lar programari, sinó de garantir el desenvolupament de la Lectura Fàcil, amb tallers específics tots els dijous a les seves instal.lacions . Però siguem realistes: adaptar sistemes complexos a interfícies inclusives té un cost elevat i un aprenentatge lent. El risc és que la digitalització es converteixi en una barrera més si no va acompanyada d’un finançament públic específic que entengui que la tecnologia en l’ESS no és per “estalviar personal”, sinó per “empoderar-lo”.

Per altra banda, el TEB, acompleix l’ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), en la modernització de les seves línies d’envasat, de pintures i de “Bolet ben fet”, que permeten operar maquinària a les persones amb discapacitat, El Grup TEB, ens confirma que l’entitat explora l’ús d’intel.ligència Artificial i aliances tecnològiques per facilitar la Lectura Fàcil i l’accessibilitat cognitiva evitant que la robotització desplaci les persones.

 

3. El REC (EIX TEB): Entre la utopia i l’operativitat

La proposta més personal i transformadora que he plantejat és l’adhesió al REC (Recurs Econòmic Ciutadà). Sovint pensem en les monedes socials com a experiments complexos, però jo ho veig com un simple pacte de bon veïnatge.

El potencial real del REC en el context del TEB el veig doble:

• Arrelament territorial: Garanteix que l’esforç dels treballadors es quedi a les botigues de proximitat de Sant Andreu, complint amb l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles).
• L’economia de les cures: És aquí on el REC brilla més. Proposo que la moneda serveixi per visibilitzar el suport mutu entre famílies. Si una família acompanya una altra, aquest temps s’ha de poder “mesurar” i recompensar. És una manera senzilla de dir: “el teu temps cuidant val tant com el temps fabricant”.

Malgrat aquest potencial, des d’una vessant de gestió, aquesta visió topa amb barreres operatives considerables: dificultat en assolir una massa crítica de comerç adherits i el risc de generar una “sobrecàrrega de gestió” per a les famílies. Sense una facilitat d’ús extrema i un suport institucional que garanteixi la seva liquiditat, el REC, corre el risc de quedar-se en una iniciativa simbòlica en lloc d’aconseguir ser una eina de sobirania econòmica que el barri necessita.

Aquesta visió crítica ens la confirma el Grup Teb. Assenyala aquestes barreres operatives més la dispersió territorial de la seva plantilla que viu arreu de l’area Metropolitana i que la manca d’implantació massiva de la moneda no rema a favor.

Per altra banda i en la linea de l’economia de les cures,  l’entitat m’esmenta que han llançat una nova eina: “Valor Social integrat”, en que estan treballant per visibilitzar i monetitzar l’impacte que el TEB genera en les famílies i en la societat, alineant-se en el reconeixement de les xarxes de suport mutu com un actiu econòmic real. Si consultem la seva web en l’apartat de transparència, aquesta eina ens parla del seu efecte multiplicador: Per cada euro invertit, el TEB, retorna 1,61€ a la societat i si es tenen en compte els ajuts rebuts al TEB per part de l’Administració pública, aquest retorn és molt superior i es situa en 4,37€.

Tampoc podem passar per alt la seva incidència en l’ODS 13 (acció per clima), des d’un enfocament d’economia circular, en un model de producció de Km.0 i en la seva eficiència en la gestió de residus.

 

4. De la subvenció a la complicitat: la trampa de la dependència

Des d’una mirada esbiaixada d’una empresa privada amb ànim de lucre, m’he fixat especialment en una certa dependència de les entitats de l’ESS respecte a les polítiques públiques.

La relació amb l’administració és el punt més sensible. Tot i que el TEB no vol dependre de subvencions, la realitat del sector demostra que sense el suport públic la viabilitat financera pot trontollar o crear dificultats a curt termini. Hi ha una certa complicitat i col.laboració de les administracions, però hauria de passar per una simplificació administrativa real. La rigidesa dels terminis de pagament de l’administració, la seva aprovació de pressupostos i la burocràcia generen tensions de tresoreria que de vegades dificulten la viabilitat del seu dia a dia.

L’entitat valida aquesta tesi, afegint que les clàusules socials sovint són només complementàries i no canvien les condicions de competència real enfront de grans corporacions. El TEB reclama que la compra pública s’utilitzi realment com una eina de política econòmica per protegir models que generen arrelament territorial i un retorn social real.

L’ODS 17 (Aliances per assolir objectius), es materialitza en la contractació pública responsable, però sovint ens trobem amb una “administració de vidre”: bones paraules en les guies (com la de REAS, 2025) però licitacions que, a l’hora de la veritat, segueixen premiant l’oferta més barata.
Si l’Ajuntament de Barcelona no aposta decididament per clàusules socials blindades, el TEB es veu obligat a competir en desigualtat de condicions contra grans corporacions mercantils que no tenen el seu retorn social (SROI) i que la XES, ho mesura i denomina com a balança social. La sostenibilitat del TEB, per tant, no és només una qüestió de bona gestió interna, sinó d’una voluntat política real que deixi de veure l’ESS com un sector assistencial per veure’l com un soci econòmic de ple dret.

En aquest punt, m’agradaria mencionar positivament l’acord d’aquesta entitat d’habitatge inclusiu amb Sostre Cívic i Perviure, un exemple d’èxit per ajudar a resoldre el repte de l’habitatge, demostrant, que la innovació social més efectiva és la que connecta necessitats vitals concretes.

 

5. Conclusió: Una viabilitat que cal conquerir

Aquest curs m’ha permès entendre que l’Economia Social i Solidària no és una alternativa marginal, sinó una necessitat urgent. El Grup TEB m’ha ensenyat que es pot ser rendible essent radicalment humà però que sempre està sota amenaça constant.
La meva valoració final és que el potencial transformador del TEB depèn de la seva capacitat per defensar el seu espai amb eines noves, però també amb un realisme exigent. La viabilitat serà real només si aconseguim un ecosistema on la tecnologia no exclogui, una moneda social o similar sigui acceptada i l’administració es comprometi més enllà de la signatura de convenis. El valor s’ha de quedar a casa, però per fer-ho, hem de construir parets financeres més sòlides.
Malgrat les dificultats operatives, el GRUP TEB ens pot demostrar que l’economia pot tenir ànima i que el futur del nostre territori hauria de passar per relacions més circulars i humanes. Si són capaços, d’unir rigor en la gestió amb la força de la solidaritat, no només estan assegurant la seva supervivència, sinó que estaríen plantant una nova llavor d’un model econòmic que es mesuri, per sobre de tot, en dignitat.

 

Agraïments i interacció amb l’entitat

Vull expresar el meu sincer agraïment al Grup TEB per la seva excel.lent predisposició i col.laboració al llarg de tota l’assignatura. Han escoltat les meves propostes, m’han ajudat amb les seves correccions i suggeriments. Especialment vull destacar el suport de Gemma Vialcanet del departament de Comunicació i a Susana Garriga, directora d’Economia Social (EMS), amb les quals he mantingut un intercanvi de comunicacions via correu electrònic que ha permés contrastar les meves hipòtesis amb la realitat operativa del grup.

Fonts consultades:

Grup TEB (2026). Memòria social i de sostenibilitat. https://teb.coop/

Grup TEB (2026) El valor social integrat: posem xifres a l’impacte social del TEB  https://teb.org/el-valor-social-integrat-del-teb-posar-xifres-a-limpacte-social/

REAS – Xarxa d’Economia Solidària (2025). Guia de contractació pública responsable i mercat social. https://reas.red/

Sostre Cívic (2025) L’habitatge cooperatiu fa un nou pas endavant amb Ca L’Ordit. https://sostrecivic.coop/acte-inici-obres-ca-lordit/

Nacions Unides (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/

Comissió Europea (2021). Pla d’Acció de la UE per a l’Economia Social. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2022-0288_ES.html

IA Gemini. Prompt: identificar objectius ODS agenda 2030 i relació directe amb les activitats del TEB i en la revisió ortogràfica i gramatical, i revisió final en la seva estructura de presentació sota la responsabilitat de l’alumne.