21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

Presentació

La moneda tradicional funciona sovint sota una lògica d’economia extractiva: el diner que entra al TEB —ja sigui via subvencions o vendes— tendeix a patir una fuga de valor important cap a grans subministradores d’energia, plataformes digitals globals o mercats financers externs que no aporten res pel desenvolupament del barri de Sant Andreu.

El TEB actual és un model d’eficiència com a empresa social, però encara està lligat a unes regles del joc que prioritzen la sortida de “reserva de valor” fora del territori.
El procés de preparació d’aquesta activitat, ens ha obligat a reflexionar com la cooperativa TEB Barcelona, podría explorar una possible adhesió al REC. És tracta d’una eina a tenir en compte per fer el “click” definitiu: passar de ser una entitat que insereix persones en el mercat laboral, -que no és poca cosa-,  a ser una entitat que pot ajudar a crear un mercat propi, protegit i humà. Es tracta d’un instrument polític d’arrelament comunitari on el valor no resideix en l’acumulació o l’especulació, sinó en la capacitat de retenir i fer circular la riquesa dins del barri. En lloc de crear una moneda de zero, el TEB s’uneix a un ecosistema ja operatiu a Barcelona per garantir que cada unitat de valor generada pel treball de les persones amb discapacitat alimenti el comerç de proximitat al Eix de Sant Andreu i per cert que comparteix veïnatge amb la “grama” de Santa Coloma.

Estratègia marc operatiu

Per tal que la moneda social aporti valor sense tensionar la missió productiva de la cooperativa, delimitem la proposta:

1. Espai concret: El districte de Sant Andreu, amb focus especial en els comerços que envolten les seus del TEB i l’eix Besòs (connexió amb la Trinitat Vella o Santa Coloma Gramanet).
2. Actors clau: Interns: Treballadors, socis i famílies (com a consumidors i nodes de cures). Caldria una xarxa important de voluntaris per fer arribar la campanya a tots els comerços del barri. (i molta pedagogía)
Externs: comerços/PIMES del barri (alimentació, reparacions, serveis) i el Districte (com a garant institucional).
3. Usos delimitats,. On aporta valor?:
a)  Incentius no salarials: Bonificacions extra en REC per als treballadors (per exemple, un 10% addicional sobre complements o gratificacions) per ser gastats en productes del propi TEB o en botigues del barri.
b)  Circuit d’Economia de Cures: Usar el REC per “pagar” serveis d’intercanvi entre famílies (ex: algú que acompanya a usuari a una activitat rep RECs que pot gastar en productes de la cooperativa).
c) Compres de proximitat: Que el TEB prioritzi proveïdors del barri que acceptin REC per a despeses menors de manteniment o càtering.

Mirada Crítica al Model Actual del TEB

Per justificar l’impuls del REC, cal analitzar les limitacions del model actual:

• El miratge de la inserció: El TEB no té eines per evitar que el consum dels seus membres es desconnecti de la seva missió social i acabi en multinacionals.
• La dictadura de la factura: La pressió per la viabilitat pot subordinar el “temps de cura” a la facturació. L’èxit es mesura en euros, no en la intensitat de les relacions.
• Dependència Institucional: Calen canals de sobirania econòmica. El REC, en ser una moneda ciutadana, ofereix aquesta autonomia i intercanvi directe amb el territori.

Possible aliances estratègiques

L’adhesió al REC permet al TEB liderar una xarxa de complicitats externes:
• Districte de Sant Andreu: Aliança clau per legitimar el projecte. Com s’ha vist a l’Eix Besòs, el Districte pot canalitzar ajudes via REC, assegurant que els recursos públics es quedin al barri.
• PIMES i Eixos Comercials: El petit comerç és l’aliat natural. El REC els protegeix de les grans plataformes creant un circuit de fidelització on els membres de la cooperativa consumeixen directament a les botigues “amigues” de Sant Andreu.

Anàlisi DAFO ampliat

FORTALESES
• Tecnologia i Legalitat: L’ús del REC estalvia la inversió en desenvolupament; és un sistema segur i ja conegut per l’Ajuntament.
• Capacitat Productora d’Autoconsum: El TEB pot oferir els seus productes (alimentació, pintures) en RECs, donant valor real a la moneda.
• Xarxa de Confiança: 60 anys d’arrelament que faciliten la interlocució amb el teixit comercial per sumar-se a la xarxa REC.
• Base social àmplia. Amb centenars de treballadors i famílies vinculades; per tant, una massa crítica suficient per fer que una moneda social pugui circular.
• Identitat i valor arrelats. Cultura de solidaritat estesa. Els socis i treballadors entenen que la seva activitat econòmica ha de servir a les persones, fet que pot facilitar l’acceptació d’una moneda complementària.

FEBLESES
• Gestió de la Productivitat asimètrica: El repte d’equilibrar el valor del temps en l’intercanvi del Rec o del banc del temps.
• Oposició interna: Risc que l’estructura vegi la moneda social com una càrrega operativa i no com un salt de valor afegit.
• Dinamització i recursos: Requereix un esforç constant per mantenir la moneda en moviment i evitar l’estancament.
• Dificultats logístiques i de formació. La majoria dels seus treballadors tenen discapacitat intel.lectual. Una nova moneda de pagament pot demanar un esforç extra en adaptació i aprenentatge.
• Desconfiança. A diferencia de la resta del territori, a Barcelona i altres grans poblacions, la gent no es coneix en general, la qual cosa pot suposar una barrera en les grans ciutats.

OPORTUNITATS
• Recolzament públic. Per exemple en la guía de la diputació de Barcelona en ens orienta en metodologia per mapejar PIMES que ja accepten o podrien acceptar el REC.
• Consolidació de l’Eix Nou Barris-Besos. Aprofitar que el REC ja és present a la Trinitat Vella per estendre’l a tot Sant Andreu a través del TEB.
• Visibilitat. Impulsar i liderar l’us de moneda social en el barri, el convertiria en referent d’innovació social.
• Intercooperació. Aquesta possible notorietat, pot facilitar intercanvis similars, cooperació amb monedes veïnes com la grama i crear nous mercats socials. (EX. Associació Salut i Familia)

AMENACES
• Bretxa Digital: El REC és digital. Cal que el TEB proposi un “pont digital” físic (targetes QR).
• Saturació de Moneda: Si el comerç local no s’implica prou, o els proveïdors del barri no accepten la moneda social, aquesta s’acumularà al TEB i perdrà la seva funció.
• Incerteza Jurídica: Absència de marcs fiscals clars per a la moneda complementària a nivell estatal.

Impactes

a)  Sostenibilitat Ambiental. El REC incentiva el consum de km 0 per definició (no es pot gastar fora del barri o els barris veïns). Redueix la petjada de carboni i bonifica activament l’economia circular.
b)  Lluita contra l’Exclusió. Inverteix la jerarquia social: democratitza l’accés a béns per a rendes baixes i dona prestigi al col·lectiu: el barri reconeix el TEB com el motor de la moneda que salva el petit comerç.
c)  Igualtat i Justícia de Temps. A través de l’aliança amb l’Associació Salut i Família, es visibilitzen les tasques de cura. Es pot proposar que certes hores de voluntariat familiar es tradueixin en RECs, posant la dignitat humana per sobre de la productivitat.

Implementació

Per minimitzar riscos les propostes son:
a) . Proves acotades. Proves pilot i graduals en alguna activitat concreta.
b) . Aplicació de capes:
• Capa Digital: App REC per a la traçabilitat (Observatori de Monedes).
• Capa Física (Lectura Fàcil): Targetes NFC i vals amb pictogrames per garantir que ningú quedi fora per falta de tecnologia.

Màxima difusió
Televisió local, Tebvist, xarxes internes, prensa, videos instagram

Conclusió

Com podem observar, el to obtingut en aquest cas pot pecar d’excés d’optimiste, però crec que és tracta de la mirada que és necessaria per tirar endavant qualsevol projecte ambiciós tot i que no assoleixis el 100% dels objectius. Per tant, un hipotètic impuls del REC podía permetre que el Grup TEB deixés de ser una empresa social a l’ ús per convertirse en un motor de vida i decisió compartida al barri.
Si s’aconseguís enllaçar la tecnologia existent, el suport de la Diputació i el Districte, i l’expertesa en cures de Salut i Família, la moneda social faria possible que el valor creat per les persones amb discapacitat es transformés en la llavor d’una alternativa real, circular i radicalment igualitària a Sant Andreu.
Aquesta moneda complementària no només enfortiria l’economia, sinó que situaria el TEB com un referent on veïns i comerciants podrien col·laborar d’igual a igual.

BIBLIOGRAFIA/MATERIALS

Rbiu (2024). Formen part de l’observatori de la Moneda Complementària. https://project.rbiu.org/formem-part-de-lobservatori-de-la-moneda-complementaria/

REC Barcelona. (s.d). Li toca al barri. https://rec.barcelona/litocaalbarri/

REC Barcelona. (s.d). Menja’t Barcelona! https://rec.barcelona/menjat-barcelona/

Corrons, A. (2026). La importancia de las monedas complementarias en el desarrollo local de los territorios. (Materials Alternatives Econòmiques, UOC)

Què es la Grama? (s.d) Com funciona, Normativa i documentació https://www.gramamoneda.cat/

Diputació de Barcelona (2022). Guia metodológica implementación de monedes local des de l’Administració pública: una eina per a la dinamització comercial local. https://www.diba.cat/documents/153833/343368215/Guia+Monedes+Locals.pdf/889e8864-cb80-80e3-0d21-ead9fed77aed?t=1668683005797

Associació Salut i Familia (s.d) . Àrea Bancs del temps i cohesió social https://saludyfamilia.es/ca/programa/banc-del-temps/

CANVA.  Diagrama anàlisi DAFO Aplicat al TEB.

IA (Gemini). S’ha utilitzat aquesta eina, pel reordenament i assignació dels conceptes en el DAFO, ajuda en la cerca de dades i la seva verificació, en la revisió gramàtica i ortogràfica i assistent per no ometre punts clau sota la responsabilitat final de l’alumne.

L’enfocament i l’ evolució que ha tingut el cas presentat, és producte del feed-back rebut d’altres alumnes.